enviar o trametre, i amb expressions com fer arribar. En aquests casos, l'adjectiu annex ha de concordar amb gènere i nombre amb el nom que determina. Per exemple:
Us trametrem annexes les fotocòpies dels certificats corresponents.
Enviarem annexa la còpia de l'escriptura al notari.
Finalment, també es [...]
'persona que practica màgia'; diferent de mac, 'pedra petita'), reg ('irrigació'; diferent de rec, 'solc') tuàreg, zig-zag; Hug, etc.
Els mots acabats en -agog: pedagog, demagog, etc.
2. Darrere de vocal àtona o consonant es poden seguir aquestes orientacions:
En general els mots s'escriuen amb c [...]
L'expressió fer-se amb vol dir 'tractar-se amb algú'. Exemple: No ens fem, és a dir, no ens tractem.
En canvi, no té el significat d''apoderar-se' o 'aconseguir'. Així doncs, en comptes de dir:
S'ha fet amb el poder
S'ha fet amb les proves
No ha pogut fer-se amb totes les accions de l'empresa [...]
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Lladó.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle X? és Lledó, ja que prové del llatí LOTONE ('lledó, lledoner') i presenta una evolució regular a partir de la forma llatina posterior LEDONE [...]
De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:
És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot [...]
L'expressió acabar amb té diversos significats. D'una banda, vol dir 'acordar'. Per exemple:
Vam acabar amb l'Anna d'anar-hi amb cotxe.
D'altra banda, té el significat de 'concloure amb'. Per exemple:
La festa va acabar amb un brindis.
Finalment, es pot usar també amb el sentit de 'posar fi [...]
, estribord, herald, educand (diferent de educant, gerundi), dividend, fecund, immund, etc.
S'escriuen amb d final alguns mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: aràcnid, bòlid (diferent de bòlit, 'tros de fusta cilíndric'), èquid, etc.
En interior de paraula i final de síl·laba es poden [...]
Els verbs aparèixer i conèixer (i els seus derivats: desaparèixer, reaparèixer; desconèixer, reconèixer, etc.) tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (aparec, conec) i en totes [...]
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
les indicacions següents:
1. A final de mot i darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure p:
cap, cep, concep, drap, esclop, estrep, llop, miop, naip, rep, sap, tip, xarrup, etc.
Hi ha aquestes excepcions, que s'escriuen amb b:
Els mots adob i enceb, per raons etimològiques.
Mots cultes [...]